Espanya porta aproximadament quaranta anys vivint en democràcia. Hi ha països que tenen molta més tradició democràtica i per això han consolidat millor les seves bases.
La transició de la dictadura a la democràcia va ser un període que va requerir de polítics que van ser capaços d’arribar a importants acords per aconseguir l’objectiu. Van ser aquestes persones les que amb el seu lideratge van treballar conjuntament, per aconseguir un preuat bé comú fent-ho de forma generosa.
El lideratge que imperava majoritàriament en aquell moment era el lideratge transformacional fonamentat en valors. Al llarg d’aquests gairebé quaranta anys, la democràcia espanyola es va implantar, es va anar consolidant i ha estat en l’etapa de maduresa en la qual s’han produït errors i distorsions que han preocupat i enfadat a la població.
En els últims anys, una important crisi econòmica ha afectat els ciutadans de la Unió Europea i de forma important a Espanya.
Aquesta crisi ha anat acompanyada de la crisi del model polític i social. L’índex d’atur és molt alt i falten llocs de treball i salaris d’acord amb la preparació de molts joves i no tan joves. També falten programes de formació professional i programes efectius per a la inserció laboral de les persones amb menys preparació.
La tecnologia resol cada dia treballs que en altres moments els ocupaven persones amb menys qualificació. Es requereixen persones molt preparades tant en coneixements com en actituds.
Per primera vegada en molts anys, la societat del benestar, s’ha vist disminuïda. Els pares pateixen per la dificultat de veure els seus fills amb estabilitat laboral o / i projecció professional. L’accés a l’habitatge és difícil pels imports sumament elevats, que el que els joves del nostre país no poden accedir-hi.
Al seu torn, les tecnologies de la informació i de la comunicació permeten conèixer el que passa en qualsevol punt del món en pocs segons.
Tot aquest procés coincideix en el temps amb una forma de fer política de la qual els ciutadans s’allunyen cada dia més. Acceptem gairebé de forma “natural”, que la política i el “poder” està relacionat amb la gestió de grans comptes econòmics i amb l’ús opac i poc eficient dels fons públics.
Els ciutadans perceben que la política està cada dia més allunyada de trobar solucions als problemes reals que els afecten. Els ciutadans han normalitzat la corrupció en la política, com un mal intrínsec de la nostra societat.
I els ciutadans en aquest moment de la història, reclamen la política fonamentada en valors. La veu dels ciutadans expressa la necessitat de justícia, d’una justícia objectiva, de repartiment just dels recursos públics, de respecte a les idees ,, a les persones i al medi ambient, de transparència, de coherència i de la política ètica.
És per això que ha arribat el moment del canvi de paradigma en la política del nostre país. És moment de l’honestedat en la política i el primer pas és el de posar el bé de tots els ciutadans per sobre dels interessos personals i de partit. Parlar d’honestedat política, no es limita només al compliment de la llei, sinó que significa que els polítics es responsabilitzin de resoldre problemes reals de les persones.
Aquest no és un objectiu simple però és una necessitat. Per a això, cal que els polítics siguin líders transformacionals, -que es fonamenten en la direcció per valors ..
Fer política d’acord amb els propis valors és una tasca complexa. Cal deixar enrere les inseguretats personals més amagades i connectar amb la necessitat de sentir i exercir el poder, -només-, per objectius nobles.
Les inseguretats personals viuen de creences i de dogmes. Porten a la política de bons i dolents. De guanyadors i de perdedors. Del tu i del jo. Del vosaltres i del nosaltres. De solsament focalitzar en els vots. En els missatges mediàtics i simples. La política d’acusacions i culpabilitats creuades, allunya el ciutadà i són el símbol del que no és la política.
No hi ha lleis ni models jurídics que resolguin els problemes dels ciutadans, si abans els polítics no canvien el model d’exercir la política.
L’objectiu principal d’avui és treballar per aconseguir un sistema polític de qualitat, on els interessos col·lectius estiguin per sobre dels individuals, on l’ètica, el compromís i la transparència siguin presents en qualsevol àmbit de gestió i on l’objectiu principal sigui resoldre els problemes de les persones: ocupació, sanitat, educació, seguretat …
Un dels principals problemes és la falta de confiança dels ciutadans en què aquest sigui un model possible d’assolir. Si observem com es resolen els problemes en qualsevol àmbit ens podrem adonar, que la direcció i la gestió per valors, és el mecanisme més eficaç.
És per això que tots hem de treballar per fer realitat la necessitat de convertir la política en una responsabilitat, de prestigi i fonamentada en valors.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.