L’any 2007 marca un punt important en el nostre país i en els països de l’entorn. La crisi econòmica va entrar amb força i va tenir un fort impacte social i econòmic.
Havíem arribat al 2007 amb un conjunt d’elements que definien el model: una bombolla Inmobiliaria (a tot Espanya) que feia girar (fràgilment) una roda d’economia productiva. Eren moments d’una economia que “funcionava” però que estava clarament faltada de fonament.
Es venia de temps on s’havia donat menys valor a la industria del que tenia i s’havia posat “de moda” el sector serveis.
I l’arribada de la (previsible) i forta crisi de 2007, ens va deixar en una situació d’atur tant dura, que va fer que la disponibilitat de persones preparades fos molt superior a la demanda del mercat laboral.
Han estat anys molt durs per una part important de la població. Atur, temporalitat i sous baixos, han estat el denominador comú de moltes persones i de moltes famílies.
En paral·lel, la globalització ha seguit imprimint la necessitat d’innovar i de competir en un mercat immens, sense límits i sense fronteres. I la tecnologia ha avançat en uns pocs anys a gran velocitat.
El vocabulari que avui ens ocupa està format per paraules com: l’internet de les coses, industria 4.0, digitalització, robòtica, automatització.
I son conceptes que son aquí per quedar-se i per identificar una realitat que ja tenim avui aquí i en aquest moment.
Avui la industria evoluciona dia a dia i ho fa amb intensitat. Els treballs canvien i d’aquí a cinc anys molts de les feines que farem, avui ni tant sols existeixen.
Tota aquesta realitat industrial i tecnològica porta doncs incorporat el concepte “disruptiu”. Trenquem amb el que hi havia per anar a un nou espai encara per construir.
I la disrupció i el canvi radical en les empreses, en les feines i en les maneres de fer les feines, requereix de preparació de les persones. I aquesta preparació inclou la preparació en coneixements i en actituds.
Començava aquest post parlant d’una forta crisi econòmica provocada per molts factors. Un d’ells la bombolla Inmobiliaria. Però un dels principals factors que fa que un país pateixi fortes crisis econòmiques i per tant socials, és la falta de preparació i qualificació dels seus ciutadans.
Una societat que es fonamenta en el coneixement, resisteix millor les crisis econòmiques que normalment tenen un abast territorial més ampli.
Una societat 4.0 és una societat que ha de saber afrontar importants i ràpids canvis. I el veritable valor d’aquesta societat, no son en cap cas els robots ni la tecnologia sinó que son les persones.
És urgent, necessari i imprescindible formar a les persones en coneixements. Però és encara més necessari formar a les persones en actituds. És moment per saber ser flexible, adaptable, creatiu i valent.
La societat 4.0 demana deixar enrere la por i la inseguretat personal. Ens obliga a creure en nosaltres mateixos perquè només des de la confiança en nosaltres mateixos podrem atrevir-nos a endinsar-nos en els canvis i gaudir de viure’ls.
Cap feina serà per sempre. Viure fent projectes i aprenent a col·laborar amb diferents persones i equips en difunts temps i moments.
Aprendrem en funció del que necessitem saber en cada moment i les fonts d’informació i de formació serà múltiples i de diferents formats.
És per aquest motiu que serà important disposar de directius i de líders capaços de dirigir i per tant motivar els seus equips. El talent serà el bé més preuat. Copiar robots i tecnologia és i serà relativament simple, perquè la informació és fàcil de trobar i de compartir.
Avui doncs és imprescindible que es potenciïn les persones, es promogui el seu creixement, es faci sorgir el seu talent i la seva creativitat.
Els directius del món 4.0 han de ser persones capaces de saber-se envoltar de persones més sabies que ells, amb més coneixements i capaces de tractar amb respecte a tots els seus membres. No quedarà espai en cap cas per la prepotència ni per l’abús de poder, perquè el talent anirà amb qui millor tracte li doni.
Avui ens trobem encara en un país, que té pendent posar les bases fermes per la societat del coneixement, apostar per la formació, per la formació professional, per dotar de recursos la formació universitària, per apropar la industria i l’empresa a l’educació, per la recerca i per formar en actituds. I sobre tot el nostre país, no ha posat encara èmfasi en la formació i en el desenvolupament de les persones.
Necessitem doncs de manera urgent fer una aposta pel coneixement, per la formació directiva tècnica i actitudinal, perquè només amb aquest fonament podrem evitar les crisis econòmiques i socials.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.