Toni Farrés, 10 anys de la seva mort. Un exemple de lideratge

Aquest passat dimecres dia 13 de febrer DE 2019 va fer 10 anys de la mort del Toni Farrés, alcalde de Sabadell (1979-1999). PSUC.

Podeu veure alguns testimonis en el següent enllaç:

https://www.diaridesabadell.com/tema/antoni-farres/

Gairebé em sento amb l’obligació de demanar disculpes per escriure sobre ell en l’aniversari de la seva mort, doncs hi ha hagut moltes persones que van treballar molt més estretament amb ell i que per tant son les persones més autoritzades legítimament, per fer-ho.

Vaig entrar de regidora l’any 1996 essent ell ja un veterà alcalde. Vàrem tenir una conversa prèvia a la meva incorporació, que quedarà per sempre en la nostra intimitat. Teníem un molt amic comú que ens enllaçava en la nostra relació.

Jo havia arribat a l’Ajuntament un any després de l’inici de la legislatura i personalment havia format part d’una llista que va fer una desgraciada campanya. Recordo com els aconteixaments d’aquella campanya em superaven i em van plorar en més d’una i de dues ocasions.

Amb els anys una s’adona de la complexitat de la política i en definitiva de la complexitat dels partits polítics.

Ara, 23 anys després, recordo com si fos ahir, el meu primer ple en el que vaig fer la intervenció sobre els pressupostos. Aquell dia, el vot del meu grup ja estava acordat i el vot havia de ser negatiu.

Amb satisfacció sempre explico que en el següents pressupostos el meu grup es va abstenir a la votació dels pressupostos i en el tercer any, vàrem votar-hi a favor.

Fèiem política.

Des de fa gairebé dos anys tinc el compromís amb mi mateixa de no escriure ni parlar sobre política en aquest temps convulsos. Qui sap si vindrà el temps per fer-ho, encara que pot ser el que escrigui sigui només d’interès per mi mateixa.

Ara, per mi, és temps de silenci en temes de política. Només el compromís més seriós amb una persona i alguns dels que millor em coneixen poden entendre el meu compromís amb aquest silenci. Gens fàcil per cert.

Escric per tant, en relació amb el Toni Farrés només per parlar de lideratge.

Des de l’any 2000 estic compromesa en el tema de lideratge, entès com el desenvolupament més complert de les persones. El que jo anomeno lideratge i en concret lideratge transformacional, és una ciència acadèmica. Per tant no invento res de nou, tot i que hi pateixo perquè estic convençuda que aquest és el tipus de lideratge que reclama i necessita la nostra societat i és avui per avui, escàs.

El lideratge transformacional és aquell que es fonamenta en els valors.

Això significa que una persona, un líder, actua d’acord amb els valors.

No és fàcil!

El Toni era un home complex. Tenia una personalitat complexa. I les persones l’admiraven o el rebutjaven. No hi havia terme entremig.

Cal dir però, que era majoritàriament un polític estimat i admirat per la majoria de ciutadans de Sabadell, tal com ho van demostrar 20 anys les urnes, i també era admirat per bona part de Catalunya i de molts indrets.

El Toni era una persona absolutament honesta. Defensava el que creia fins al final. Res el tombava. El movia fonamentalment la justícia social i treballava incansablement per millorar la vida de les persones que més ho necessitaven i incidia especialment en els barris en els que vivien.

Va fer el Sabadell actual. Venint d’una dictadura tot estava per fer i ho va fer. Va fer una ciutat per tots. Una ciutat que per cert té pendent la continuïtat del que ell va fer. Va millorar realment els barris, va fer les escoles, asfaltar els carrers, el clavegueram, va fer possible el parc Taulí, un nou model de comerç, els accessos a la ciutat, la gestió de les escombraries, la gestió de l’aigua, etc. etc. etc.

Era un home compromès amb la democràcia i els drets humans i va lluitar incansablement contra la dictadura i el franquisme.

És prou conegut com va allunyar-se de la comoditat de la seva família benestant per anar a viure en una comuna d’un barri per així formar part dels col·lectius més necessitats amb els que creia i volia millorar.

El Toni era un home humil. Era humil en la seva forma de vida. Recordo els nostres dinars, quan bevia sense contemplacions el vi (a vegades bo) amb un raig de gasosa. No entenia el perquè del luxe ni del que era superflu. Era un home senzill en el seu fer.

Però el Toni no era senzill en el seu ser. Era un home complex. S’ho qüestionava tot i m’atreviria a dir que patia per tot, pel seu ser i pel seu fer.

No era fàcil treballar amb ell. Era exigent. Tenia objectius clars. No els torçava. No defallia.

Per saber-ho només cal escoltar als seus col·laboradors més directes durant els anys.

Tenia una mirada àmplia. Sabia identificar les persones amb valors i les que actuaven de veritat d’acord amb els valors. Els respectava. Hi dialogava i sabia arribar a acords, sempre que tinguessin per objectiu el bé comú de la ciutat i de les persones.

Era molt intel·ligent i, perquè no dir-ho, gestionava molt bé la seva imatge i el seu impacte en la ciutat, en els polítics, en el ple de l’ajuntament i en el país.

El Toni va ser un model de lideratge transformacional, és a dir un model de lideratge fonamentat en la integritat, i en actuar d’acord amb els seus valors.

Vaig tenir la sort de conèixer bé al Toni. Dinàvem, sopàvem., parlàvem i ho fèiem amb tota la discreció. Teixíem complicitats amb altres persones i polítics i els deixàvem dir que els altres havien fet els acords.

Una breu mirada de complicitat ens era suficient.

Com a persona que m’apassiona el tema de lideratge de valors, vaig dedicar temps a observar-lo i a identificar en profunditat el seu lideratge. Valors com la integritat, la humilitat, l’honestedat i l’entrega al bé comú, el definien a ell i al seu lideratge.

Era un exemple d’actuar d’acord amb els seus valors.

Com he dit tantes vegades, aquest és el veritable repte: dir i fer el que dius.

Vàrem deixar l’ajuntament el mateix dia. Recordo la intensitat d’aquell ple. No era un dia qualsevol. El Toni deixava de ser alcalde. En definitiva deixava en part de ser el que era.

Actualment es critica que alguns fusionem la nostra feina amb la nostra identitat. Es critica la manca de saber dissociar la feina de la vida personal.

Els que considerem que tot projecte requereix de l’entrega absoluta, entenem que no cal dissociar la vida professional de la nostra vida essencial, el que no és mateix que cancel·lar la nostra vida personal.

El Toni es va entregar a l’alcaldia, perquè es va entregar al que creia.

Ho va donar tot. Tant! que jo diria que hi va donar la vida.

El Toni va ser capaç d’aglutinar la dreta, el centre i l’esquerra. Per ell el més important era la ciutat, els sabadellencs, les persones i la justícia social. Tot girava al voltant d’aquest objectiu.

El Toni va saber-se envoltar de persones amb les qui compartia valors. Persones intel·ligents, bones i compromeses. És cert que amb algunes persones no s’hi va entendre prou. D’altres no van saber estar a l’alçada. Altres li van donar tot i van treballar incansablement per fer una ciutat millor i ho van aconseguir.

Avui al Parc Catalunya en el desè aniversari de la seva mort, ens hi hem trobat moltes persones que l’estimàvem, l’estimem i l’admirem. Sense parlaments com ell hauria desitjats. Un cop més la humilitat i la discreció.

Entre els assistents, hi havia qui aspirava a assemblar-s’hi. D’altres pot ser aspiraven a simular el seu èxit.

L’acte ha transcorregut amb naturalitat, com a ell li hauria agradat. El seu bust, fet per el gran escultor i pintor, Agustí Puig, seguia imponent en mig de tots nosaltres.

En record d’Antoni Farrés

A ben segur, el Toni, des d’on sigui (en el nostre cor, segur), ha estat capaç de guiar-nos en algunes converses sobre política i sobre valors, i ens ha mostrat que no va de partits ni de colors, sinó de la defensa real del dret i de la dignitat de la vida de les persones.

El Toni va ser i és un exemple de lideratge transformacional.

Mirem cap on mirem, aquest és el tipus de lideratge que tots demanen i els ciutadans necessitem.

Per ell no va ser fàcil. Segur.

Per nosaltres tampoc ho és. Però ens cal tenir el coratge d’intentar-ho. Encara que sigui per la seva memòria i perquè la societat ho demana.

Valors! Actuar d’acord amb valors. Honestedat. Integritat. Bé Comú. Justícia Social.

Aquest és el repte de la nostra societat i de la política actual.

Necessitem del seu model de lideratge, el lideratge transformacional.

Toni, has estat un gran exemple. Tant de bo la teva memòria ens imbueixi a tots i siguem capaços d’assemblar-nos a tu.