Trump o … lideratge?
És habitual que impartint cursos i conferències sobre lideratge, els assistents em pregunten si hi ha líders bons i líders dolents. Sovint surten exemples com Martin Luther King vs Hitler per posar un dels exemples paradigmàtics de l’extrem oposat del tipus de lideratge.
Si definíssim amb simplicitat el concepte de líder com aquell que aconsegueix seguidors i que son el número ú de la seva organització, efectivament, els dos personatges els podríem anomenar líders.
Però tal com està publicat en milers d’articles acadèmics que avui només podem parlar de lideratge, quan aquest és ètic. És per això que sempre parlo de lideratge transformacional o lideratge ètic com el model de lideratge que es fonamenta en valors. Els demés models estan ja clarament en entredit.
Parlar del model de lideratge de Trump és interessant. Les seves fortes accions i expressions causen impacte. El seu programa electoral es podria llegir “simplement” en clau política com un conjunt de mesures que poden ajudar al poble americà.
No és objecte d’aquest post analitzar el seu programa electoral. Campanya electoral Donald Trump 2020
Vull fer una reflexió sobre el seu model de lideratge.
- Trump transmet la seva absoluta seguretat en les seves intervencions.
- Trump fa servir el “JO” de forma permanent. No apel·la al concepte d’equip, ni de partit.
- Trump mostra duresa com expressió de la seva fortalesa. Es mostra amb consciencia: autoritari.
- Trump es mostra poderós, ric i fort davant del món
- Trump actua el “amb mi o contra mi”. Es pot veure en:
- Les relacions amb els membres del seu “equip (?)” governamental.
- Amb les relacions amb altres països
- Trump es fonamenta en dos valors:
- “Amèrica forta, rica i orgullosa”
- Tot és vàlid per la defensa d’Amèrica
Fixeu-vos com és el seu llenguatge verbal. Parla per si mateix.
Pels qui seguim la política, sabem que les seves paraules i les seves accions no sempre son coincidents.
Alguns exemples que ho demostren son:
- Promet baixar els impostos de tots els ciutadans d’Estats Units, i la realitat mostra que baixa especialment els impostos dels més rics.
- La seva lluita per no disminuir els efectes del canvi climàtic, respon més a no complir el que va signar el seu predecessor Barak Obama, que a la voluntat del què s’ha de complir.
- El seu discurs de donar treball a tots, xoca frontalment amb el tracte que dona als immigrants, als qui per cert, en campanya electoral s’hi dirigeix perquè el votin.
- El seu discurs en la qüestió racial sempre és “inconcret”, referint-se a que baixarà les altes taxes d’atur i disminuirà les desigualtats. Mai és clar en la condemna dels atacs racistes.
- Ha adoptat una postura duríssima respecte a les relacions amb Xina, i ho argumenta teòricament per protegir els fabricants americans. El sistema multilateral de relacions amb la resta de països no és la seva prioritat.
- No ha treballat per millorar o elaborar una llei de sanitat per protegir als americans. Ha aconseguit desfer bona part del que havia aconseguit Obama.
- Ha apostat pel proteccionisme per ajudar a la industria americana
Pel que fa a la gestió de la pandèmia, n’ha estat el principal negacionista tot i havent-ne estat infectat.
El model de lideratge de Trump és autoritari. I com he publicat tantes vegades l’autoritarisme és una mostra clara de la inseguretat personal. Trump necessita mostrar al món la fortalesa i la seguretat que no té ni sent.
Observem com el que expressa no coincideix amb el que fa. Mostra una fortalesa al món que s’aguanta amb peus de fang.
S’acompanya d’una dona que vol mostrar al món com un objecte, com el seu objecte.
És cert que no sempre el model de lideratge ètic i per valors, guanya les eleccions. En el món actual la publicitat i el populisme hi tenen molta influència.
Davant de la necessitat, la població vota a qui escolta i vol creure que l’ajudarà a tirar endavant. Però el temps demostra que el lideratge autoritari i buit de valors, decep perquè no resol absolutament cap problema de la ciutadania.
Pot costar de creure, però Trump té una in(seguretat) personal que el fa proporcionalment tant fràgil com individuo, com la “fortalesa” que mostra al món.
La Melanie transmet molta més seguretat personal que el seu marit. Això si, exerceix amb responsabilitat com a consort del “poderós” (i ser humà fràgil) president d’Estats Units.
Per la meva manera de ser, podria sentir fins i tot “compassió” per un home que té tant poder formal i tant poc poder intern. Però la seves actuacions fan tant mal al planeta terra i a totes les persones que hi vivim, que no em permeten sentir-la.
Seria bo que es posés en mans de bons professionals que l’ajudessin a estar segur de si mateix, superar les seves mancances, les seves inseguretats més essencials, a descobrir que el va afectar en la seva infantesa i aprengués a actuar d’acord amb valors.
Ell com tots els humans té valors. És un home intel·ligent, i en podria aprendre. I per cert, seria més feliç i faria el món millor.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.
Totalment d’acord amb el que expliques i que demostra la necessitat de lideratges ètics. El problema, però, és que alguna cosa no funciona en les nostres societats i democràcies quan fem possible que polítics així esdevinguin líders. El líder té la seva altra cara de la moneda en els “liderats”, que també en són responsables del resultat. Per això el bon líder fa créixer la societat i impulsa accions que només són possibles amb l’esforç col·lectiu.
Comments are closed.