Venen temps per l’espai interior, temps de lideratge per valors.
Tots nosaltres compartim que estem vivint els moments més difícils de les nostres vides veient com vides humanes s’apaguen una darrera l’altra. Ens destrossa el cor. També ens colpeix i ens preocupa veure com s’estan destruint milers de llocs de treball. El futur és més incert que mai.
Confinats en les nostres cases, son moments per donar valor al que realment en té.
Els qui em coneixeu bé, sabeu que des de fa uns anys, vaig fer-me meva l’expressió PGP (Petit Gran Plaer) , –expressió creada pel bon amic Lluís Matas-, que des del primer dia em va autoritzar a fer-ne ús, per identificar els moments en que amb el més simple, jo era molt feliç.
En diferents cursos de coaching i lideratge m’han preguntat “a què mai diria que no“. Sempre he respost: “a un dinar amb el meu fill davant del mar”. Segurament és l’expressió que més defineix el que sóc: mare, enamorada de les relacions humanes autèntiques i apassionada de la natura i del mar.
Hem viscut anys en els que hem normalitzat la nostra vida exterior. Hem viatjat, hem anat a restaurants, hem conegut gent d’arreu del món i hem fet servir les xarxes socials i la telemàtica amb la màxima naturalitat. Ha estat temps de metall, plàstic, telemàtica, tecnologia i pantalles.
Ara el COVID19 ha arribat per canviar-ho definitivament tot. Disposarem de menys recursos durant un llarg període de temps. Els viatges quedaran en el passat i els donarem menys importància.
Venen temps d’interior. De donar valor a la qualitat de les relacions humanes. Temps per adonar-nos de qui som, de què volem, d’on anem i amb qui volem estar.
Venen temps de lideratge, i en concret del lideratge transformacional i per valors.
Seran temps de noves professions, de nous models d’empreses i d’organitzacions.
La persona estarà forçosament al centre de totes les accions.
La creativitat i la capacitat d’adaptar-se i de crear relacions de qualitat tindrà molta importància. La humilitat i el respecte seran imprescindibles. Aprendrem a treballar per projectes i per objectius comuns.
I també sabrem identificar el que s’alinea amb nosaltres i a diferenciar-ho del què no volem. Eliminarem el soroll de la nostra vida i en aquest soroll hi haurà el luxe superflu així com les relacions que no ens connectin amb el més essencial.
Les nostres cases tindran més valor que mai.
No pujarà el valor immobiliari (baixarà) però prendrà valor dotar-les dels elements que ens hi permetran estar-hi de manera confortable. Vindrà temps de crear espais agradables, adequats al nostre gust i necessitats. Voldrem espais harmònics en els que puguem trobar-nos-hi amb nosaltres mateixos i amb la gent que més estimem. Llegir un llibre, tocant i olorant el paper, escoltar la millor música, el silenci, una conversa, un riure i molta complicitat.
Serà temps pel consum responsable, però també d’aquell en que els comprarem productes amb ànima. Pots ser llana, pot ser seda, pot ser cotó. El llibre ben enquadernat. L’olor del nostre perfum. Gaudirem de les peces de roba que ens faran reviure aquell preciós moment que sempre estarà en el nostre record.
Les xarxes –reals i metafòriques- s’enduran els residus, el que ja no ens sigui útil, les falses notícies, les mentides, l’excés d’informació, les relacions poc sinceres, el consum irresponsable i compulsiu i els egos desmesurats.
Ha arribat doncs el moment de viure amb compromís la nostra vida, per nosaltres mateixos i pels altres.
I qui sap, si el virus farà que aquest lideratge transformacional, aquesta manera de ser i de fer que fonamenta l’acció per valors, aniran essent reconeguda i compresa.
Pot ser a alguns els arribarà l’hora que en lloc de dir o pensar que aquest “coneixement de lideratge transformacional” no son més que paraules i bones intencions d’una dona insignificant del mig del món.
Serà el moment de reconèixer que aquest no és el món de Yuppie i adonar-nos que aquest és l’únic camí que ens permetrà a tots seguir.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.
No hi ha dubte que ara i en el futur proper (com a mínim), la nostra llar serà centre i base d’operacions. És moment d’apreciar-la, fer-la realment nostra i gaudir-la. Pensem en tots aquells matins que hem suplicat i desitjat estar a casa però les nostres obligacions no ho han fet possible. Ara que forçosament no ens queda més remei que confinar-nos, seria bo apreciar els PGP 😉 que ens dona la nostra llar. Plaers que a més a més salven vides. Les vacances lluny d’aquí s’han acabat per un temps. Per tant, posem les nostres cases maques, encenem la nostra espelma preferida i gaudim d’una vida més senzilla.
Enhorabona pel post! Molt d’acord en tot! 🙂
Gràcies Arcadi. Tu i el teu equip feu possible que així sigui! Amb disseny i caliu humà. Gràcies!
Gràcies Arcadi per la teva reflexió. T’ho agraeixo i ara més que mai, es veu el valor que té fer cases harmòniques i que responen a les necessitats del que hi viuen. La teva feina es necessitarà i molt! Gust, equilibri, harmonia, qualitat i tot plegat ens donarà ben estar a casa nostra. Ara ja sabrem valorar-ho més tots plegats. Gràcies!
Molt bonic i una reflexió que fa tanta falta , però cada vegada que ens penjen una llufa com aquesta hi. ha veus diuen hem tocat fons i després re
A mi de petit em varen ensenyar que quant anés a fer alguna cisa, penses si m’agradaria m’ho fessin a mi
Va be felicitats
Manel,
Gràcies per la teva reflexió. Jo crec que la nostra societat cada vegada és més compromesa. A veure si entre tots podem contribuir a millorar-la.
Comments are closed.