És gairebé condició humana la necessitat de sentir-se poderós.
I aquesta cerca del poder pot manifestar-se de diferents formes.
- Voler ocupar un lloc rellevant a les organitzacions
- Voler ocupar un lloc rellevant a la societat
- Tenir objectes de luxe que comuniquin poder: cotxes, cases de luxe, joies, moda…
- Voler ser ric
- Voler canviar aspectes de la societat.
- …
Tenir l’objectiu de voler ser directiu i ocupar un lloc rellevant en organitzacions o en la societat, és positiu en si mateix. Normalment comporta voler fer projectes amb sentit, per millorar empreses , societat i persones.
Per unes persones l’objectiu serà ser director d’una petita empresa amb 5 treballadors o per uns altres ser president d’una multinacional, d’un banc o d’un país.
Les persones que disposen de molts diners o dirigeixen una organització, disposen de mecanismes de poder, siguin en sentit positiu o negatiu. Per tant podem dir que tenen el “poder” per provocar canvis.
El poder no el dona el lloc que s’ocupa en una organització. Els diners i el nivell jeràrquic donen una força que pot fer mal o pot fer bé.
El veritable poder és l’inherent a les persones. Persones que ocupen llocs poc rellevants poden tenir una gran força interna que es transmet com a poder natural.
El poder efectiu és aquell que neix de la fortalesa interna. Aquell que està fonamentat per la força d’actuar d’acord amb els valors.
Sovint les persones amb poca força interna, cerquen el poder exogen. Les persones amb més inseguretats, solen tenir la necessitat d’ocupar llocs rellevants en les organitzacions, donant per fet que un lloc més alt en l’organigrama els dona força i poder.
Hi ha molts directius que tenen eines personals sòlides per fer servir el “poder exogen” que els atorga la posició, per treballar per nobles objectius. Siguin polítics, socials o empresarials.
L’autorictas és la legitimació social. És la força moral. És la força interna que es reconeguda per les altres persones.
La potestas, és la capacitat formal que dona l’organigrama.
Una societat en la que les organitzacions estan dirigides per potestas, és una societat empobrida. Si les organitzacions estan dirigides per persones amb autorictas, és una societat madura.
L’autorictas es el resultat d’un procés de desenvolupament personal que porta al lideratge. Es la que dona sentit a la direcció per valors: professionalitat, ètica, respecte als altres, treball en equip i transformar per assolir alts i nobles objectius.
Entre tant, hem de treballar per aconseguir que les organitzacions siguin dirigides per aspirants a fer-ho, només des de l’autorictas.
La noblesa del poder intern de les persones, transforma les organitzacions i les empodera per aconseguir els reptes i els resultats que es proposen.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.