La jerarquía y el rol del mando

Les organitzacions policials, tenen característiques específiques pel que fa a la direcció i al comandament.

En tot tipus d’organització d’una manera o d’una altra, s’estableix un sistema jeràrquic. Algunes empreses s’organitzen amb una forta jerarquia tant en el món privat com en el públic. En els darrers anys les empreses tecnològiques han apostat per minimitzar la jerarquia i passar a fer organitzacions molt més horitzontals. Aquesta realitat seria motiu de fer una reflexió específica.

Els cossos policials tenen característiques organitzatives molt particulars. En ells, s’hi combinen diferents elements:

1. Estructura organitzativa de la funció pública
2. Escala de comandament
3. Jerarquia
4. Autoritat
5. Comandament
6. Funció directiva
7. Lideratge

El bon funcionament d’una policia, depèn en bona mesura de la correcta definició, aplicació i combinació d’aquests 7 factors.

Definiré breument els 7 conceptes:

1. Estructura organitzativa de la funció pública: La funció pública és el conjunt de persones que presten serveis en l’Administració d’acord amb els principis de mèrit i capacitat, mitjançant una relació de   serveis professionals, retribuïda i de caràcter especial per raó dels serveis públics que s’han de desenvolupar i regulada per la normativa administrativa o laboral. És també un conjunt de subsistemes de gestió d’aquests recursos humans —com la selecció, la carrera professional, el sistema retributiu, etc.— que es regeixen per uns principis i unes normes d’ordenació específics. El dret de la funció pública regula, doncs, els diferents aspectes de la prestació de serveis per part dels empleats públics i el seu vincle amb l’Administració, des del seu naixement fins a la seva extinció.
2. Escala de comandament: El rang també anomenat rang, grau o graduació, és un sistema jeràrquic per establir l’escala de comandament que s’usa en forces armades, forces policials i altres organitzacions armades o uniformades.
3. Jerarquia: la relació de subordinació en cadena, de persones, fets o idees, que es basa en un tret d’índole normativa, i en aquest cas objectiva.
4. Autoritat: Atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar, etc.
5. Comandament: es refereix a l’autoritat que té o exerceix algú, en aquest cas un cap policial sobre els altres policies.
6. Funció directiva: és encaminar la intenció i les operacions cap un determinat objectiu o fi.
7. Lideratge: és “el procés d’influir sobre si mateix, el grup o a l’organització a través dels processos de comunicació, presa de decisions i desplegament del potencial per obtenir un resultat útil”.

Aquests 7 conceptes son presents, necessaris i vàlids en una organització policial.

El repte és que els comandaments de la policia exerceixin la funció directiva, amb el lideratge que els fonamentarà l’autoritat, respectant la jerarquia de l’escala de comandament, d’acord amb l’estructura de la funció pública, per donar resultats efectius.

La policia s’enfronta cada dia a dos grans reptes:

• Resoldre situacions complexes en la que es posa en risc la vida d’altres persones i d’ella mateixa
• Estan contínuament sotmesos a l’escrutini dels ciutadans i dels mitjans de comunicació

Amb un condicionant important: Els seus membres formaran part tota la vida de l’organització i per tant no hi ha entrades i sortides significants, essent molt probable que els comandaments d’uns membres d’avui seran subordinats de persones que seran comandaments d’ells en un futur.

Aquests factors impliquen que no es pot plantejar el comandament i el lideratge en les organitzacions policials de manera superficial o de manera anàloga al de les empreses privades o d’altres tipus de col·lectius de l’àmbit públic.

En totes les organitzacions és habitual que existeixin crítiques cap als responsables. De fet, és inherent a la condició humana, criticar als que tenen més responsabilitats. Però en organitzacions on el risc és un factor determinant aquestes crítiques tendeixen a augmentar.

La jerarquia és l’eina més efectiva en grans organitzacions que han de funcionar sincrònicament per donar resposta a situacions imprevistes de risc, bé sigui per la prevenció o per la correcta actuació i reacció. La jerarquia permet donar instruccions que arriben en molt poc temps a tots els seus membres.

I a l’hora la jerarquia pot ser un espai de “comoditat” individual i de l’equip, en el que es pot tendir a evitar l’assumpció de les pròpies responsabilitats. En cap cas, la jerarquia pot esdevenir una eina, que actuí d’ascensor de la responsabilitat. Ni cap a munt ni cap avall.

En tot tipus d’organització cadascun dels seus membres ha d’assumir les seves responsabilitats i no pot evitar-les en nom de la jerarquia.

El desenvolupament del lideratge no ha d’estar reservat, només, als més alts comandaments dels cossos policials, sinó que ha d’imbuir a tota la jerarquia, i a tota l’escala de comandament.

Les organitzacions policials han de fer una aposta clara per la formació continua i al llarg de la vida, per dotar a tots els policies de la millor formació tècnica per fer front a nous riscos, amb situacions canviants i imprevistes. Però també cal dotar a la policia de formació directiva pel comandament. Una organització “tancada” en la que el nombre de persones que hi entren i surten, és mínim, comparat amb els que la formen, es troba amb una idiosincràsia que cal gestionar amb el desenvolupament de competències directives i de gestió de persones i d’equips. No és suficient “formar” en competències directives sinó que també cal fer-ho en competències de lideratge.

Aquest és l’esquema clàssic de tot tipus d’organitzacions. També en les policials.

El món actual requereix encara fer un pas més i és la treballar per desenvolupar el lideratge de tots i cadascun dels comandaments d’un cos policial. El caporal té una gran necessitat d’exercir el seu lideratge amb el seu equip que cada dia és al carrer fent front a les circumstàncies més dures i inesperades. No cal dir que aquest desenvolupament de lideratge ha d’imbuir doncs tota l’organització, i ha d’arribar des dels llocs més alts de comandament fins a tot i cadascun dels que formen el cos.

Exercir el lideratge significa ser i estar d’una manera efectiva perquè l’equip estigui coordinat i cohesionat i per tant treballin millor i es sentin millor en l’organització.

El lideratge efectiu dona com a resultat crear equips i organitzacions cohesionades i coordinades per donar la resposta més efectiva i amb el més alt nivell de benestar dels seus membres dintre de l’organització. Tot i això no es pot confondre el lideratge, amb la comoditat de prendre les decisions que requereixen fermesa i valentia.

El lideratge transformacional que és el que s’ha demostrat més efectiu en les organitzacions és aquell que pensa en totes i cadascuna de les persones que hi ha. Té en compte el seu desenvolupament i el seu benestar però a l’hora porta implícit l’exigència de la feina ben feta i dels bons resultats que ha d’obtenir l’organització.

Les organitzacions policials tenen una eina potent que esdevé clau en “facilitar” el desenvolupament de lideratge. Tenint-ne més o menys consciencia els policies son vocacions i això significa que tenen un conjunt de valors que els fan mantenir-se al llarg de la vida en una professió que exigeix cada dia entrega, coratge i voluntat de servei.