El líder sap posar límits

El líder sap posar límits

Una de les accions més difícils a què ens enfrontem en la nostra vida és aprendre a dir “NO”.

Tots sabem quan hem de posar límits a la nostra manera de fer i als nostres “si”.

Algunes persones són assertives i també saben posar límits de forma natural.

D’altres, naveguen durant anys entre els “si” permanent a les demandes -excessives- dels altres i a l’excés de generositat, barrejades amb el sentiment de comoditat (els fa sentir bé fer-ho) i alhora amb la incomoditat que els suposa fer-ho (perquè saben que excedeixen per un tema personal pendent de resoldre).

Per què unes persones saben dir “no” quan senten que ha de dir “no” i altres diuen “si” de manera infinita sentint-se malament per fer-ho?

Els fonaments d’aquesta manera d’actuar les hem de trobar en la nostra infància. El nostre sistema emocional es construeix principalment en els primers anys de la nostra vida. Sovint explico en conferències i cursos que, la majoria de persones hem crescut essent molt estimats pels nostres pares i entorn, però no tothom s’ha sentit estimat com desitjava o com necessitava. Això té impacte en la vida adulta.

Tampoc tots hem sabut voler tal com s’esperava que ho féssim.

En la mesura que ens hem sentit “ben estimats”, hem creat un sistema emocional més sòlid.

Hi ha altres causes que conformen el nostre sistema emocional, però en els primers anys de la nostra vida trobem bona part de les raons de com reaccionem en l’edat adulta.

El lideratge incorpora la capacitat d’aprendre a dir que “sí” i a dir que “no” quan ens correspon.

El lideratge s’aprèn i com a tal, els adults hem de saber enfrontar-nos a la dificultat que ens suposa posar límits als nostres excessos (en el si i en no) i als dels altres.

Els de el “si infinit” diuen que són els altres els que s’extralimiten en les seves demandes superant els límits de la pròpia “generositat”. I és cert que és així. Hi ha persones que demanen sense límits i sense tenir en compte l’esforç que suposa per a qui els respon.

Però per a uns i per a altres, posar “límits” és un exercici d’aprenentatge.

Dit d’una manera genèrica, els que demanen sense límit, busquen l’atenció dels que els donen resposta. I el que dóna resposta als que demana sense límit, o fins i tot a què dóna a qui no demana o demana poc, també busca el reconeixement de l’altre.

Tots tenim l’obligació d’aprendre a posar-nos límits perquè tots sabem si demanem més del compte o si oferim més del que ens demanen o del que estem preparats per donar i rebre en un just equilibri.

Saber posar “límits” en un sentit i en un altre també forma part de el desenvolupament del nostre lideratge.

Potser la resposta està en estimar-nos i valorar-nos més a nosaltres mateixos sense esperar que ho facin els altres, perquè en definitiva cada un té la seva pròpia història.

Reflexionem i tractem d’aprendre a fer-ho.

Contact us

Fill in the form below or give us a call and we'll contact you. We endeavour to answer all enquiries within 24 hours on business days.





    Consiento el tratamiento de mis datos.Leaders Of Now tratará tus datos con la finalidad de contestar a tus consultas, dudas o reclamaciones. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión, portabilidad, limitación y oposición, como te informamos en nuestra Política de Privacidad y Aviso Legal