El lideratge: no és un miratge. És una necessitat

El lideratge: no és un miratge. És una necessitat.

En aquest bloc parlem de lideratge. Interaccionem entre nosaltres. En públic i en privat. En parlem, compartim visions, reflexionem i creixem. Som molts els que estem compromesos amb la millora de les persones i de la societat.

Però aquest compromís amb el lideratge no és del interès de molts.

Tot el que fa referència a la naturalesa humana és un bé comú a totes les persones. I això ho converteix en un tema fàcil i a l’hora especialment complex.

Ja he compartit en algunes ocasions la meva sensació d’impotència en fer comprendre que el lideratge és l’estat en el que traiem el millor de nosaltres mateixos i ho posem al servei de tots.

El lideratge no és “xerrameca”. És una disciplina acadèmica que ha estat i està essent treballada amb rigor.

De poc serveix referir-se a autors acadèmicament reconeguts, com Peter Drucker, (prem aquí per saber-ne més) qui ja en en la década del 1960 va afirmar que “pocs neixen líders però el lideratge es pot i es deu aprendre”.

Per desenvolupar el lideratge s’hi ha d’aplicar metodologia.

Hi ha -com en tots els camps- persones que amb intrusisme professional s’autoanomenen “coach” i en realitat el que fan és just el contrari del que els és propi: dir-los als altres el que han de fer, encara que “l’embolcallin” amb la seva experiència vital, altres perquè es troben a si mateixos visionaris i altres perquè literalment el inventen. És a dir, massa vegades en aquest món professional hi ha falta de rigor.

També hi ha professionals que es dediquen a desenvolupar el lideratge de persones, d’equips i d’organitzacions que apliquen metodologia i rigor.

És important destacar aquí la diferència de la funció del mentor, del consultor i del coach. Els tres perfils tenen funcions diferents. Els dos primers intervenen en el fons de les qüestions. Proposen. Opinen. El coach treballa per desenvolupar el lideratge i qui sap de cada tema en concret és la persona, l’equip i l’organització.

Encara que sembli impossible el més difícil dels tres rols és el tercer. Fer que els resultats siguin els millors sense dir el que han de fer els altres.

Però …

• Per què costa tant comprendre que el lideratge és una disciplina que es pot i s’ha d’aprendre?
• Per què té tant descrèdit?
• Per què som tan resistents a aprendre-ho?
• Per què costa tant creure que és una disciplina que es pot i s’ha d’aprendre? 
  La resposta es troba en diferents raons:

  • La primera és com us deia, per la quantitat de (no) professionals que s’han dedicat a això i han fet mal a el sector. Com en tots els camps l’intrusisme i la manca de professionalitat destrossen la disciplina. I aquest fet que passa en tots els camps professionals, però especialment ocorre en el camp dels recursos humans.

  • La segona raó és la por a aprendre. Hi ha persones que fugen per la por que no siguin capaços d’aprendre i d’aplicar els coneixements.

Com he dit tantes vegades: millorar el propi lideratge és possible i  és necessari. Però ningú ha dit que fos fàcil. Requereix de Coratge i de rigor.

Així doncs podem dir que si volem tenir directius i governants que donin resposta a les necessitats de les organitzacions i de la ciutadania, s’ha de fer una clara aposta per l’aprenentatge del lideratge. Amb rigor. Amb objectivitat. Amb metodologia. Amb professionalitat. Però cal fer-ho.

Avui la nostra societat demana i necessita directius i responsables amb lideratge. I els demana a les empreses, a les organitzacions, a les entitats socials i a la política.

La política n’és el cas més clar.

Necessitem directius en tots els àmbits i dirigents polítics que desenvolupin el seu lideratge. Això implica que fugin dels seus egos, de les seves inseguretats, de la supèrbia, de la prepotència, de l’abús de poder, del desdeny, de la voluntat de guanyar per deu a zero, d’imposar, de mentir, d’enganyar, de donar la culpa de tot als altres…

Necessitem responsables en tots els àmbits que siguin humils, ètics, compromesos, que vulguin aprendre, que treballin pel bé de tots i ho facin amb respecte, honestedat, generositat i sinceritat.

El lideratge i el desenvolupament del lideratge no és una utopia. No és un compte de fades.

El lideratge i el desenvolupament del lideratge és una necessitat. Va en serio. Es pot i es deu aprendre i tots hem de reconèixer que aquesta necessitat, amb coratge i serietat és possible donar-li resposta.

Ara és temps, d’aprendre lideratge. Lideratge transformacional. prem aquí…

Ara és temps essencial de funcionar per valors. La societat ho reclama. Ho necessita.

Fem-ho.