El lideratge és compromís i passió per actuar d’acord amb els valors.
Com he dit tantes vegades la nostra societat està formada per molts directius que no han desenvolupat el seu lideratge i per molts líders anònims que no tenen responsabilitats per incidir en la millora de la societat.
L’estat òptim és que els directius i persones que tenen responsabilitats hagin desenvolupat el seu lideratge.
Sortosament la societat té directius i responsables d’organitzacions i empreses que son líders en el sentir pur del concepte. Tot i això necessitem que aquest fet s’incrementi considerablement. Però també tenim l’obligació de reconèixer els qui ho fan bé.
Els líders -inclús els que estan en les posicions més anònimes socialment-, sempre aporten valor a la societat, perquè son els que treballen per valors.
En diferents àmbits –política, empreses i organitzacions socials– hi ha establerta la cultura de “passar per sobre del que és incòmode” quan es tracta d’assumir responsabilitats. Des de l’àmbit del lideratge és fàcil identificar-ne els motius. Una vegada més la por a no ser valorat, la por a no ser reconegut en l’estatus que ens imaginem que hem de tenir, la por a no agradar, la por a no ser estimats, ens frenen de dir el que no ens agrada, el que no ens fa mal, o fins i tot de qüestionar el que sabem que no es cert.
Els interessos econòmics, els interessos socials i els interessos intrínsecament personals (ego , diners i reconeixement social), normalment passen a tenir més força que el treball per valors.
Tots podem recordar algunes ocasions de persones que han dit amb veu alta i clara una veritat, els qui en públic o en privat han reconegut errors, els que han expressat sincerament les seves necessitats, persones que han sabut demanar ajuda sense por a mostrar-ho com una feblesa i persones que han trencat amb el que podríem dir que és “políticament correcte”. Son persones que recordem i que admirem per aquestes accions. Son líders.
L’expressió “políticament correcte” significa que no es diu el que realment està passant. Vol dir acceptar el que és inacceptable.
I el contrari de ser “políticament correcte”, no és faltar al respecte, sinó que és ser sincer des del coratge. En realitat és el respecte més gran que hi pot haver: tenir la valentia de dir la veritat.
Totes les persones tenim la capacitat d’autoengar-nos i convence’ns de que som sincers i som honestos. Sovint, “les necessitats més mundanes” ens empenyen a fer-ho.
El lideratge va directament relacionat amb tenir el coratge de reconèixer el que és veraç del que és una acció o discurs ben forjat per justificar les nostres “pobres realitats mundanes”.
Actuar d’acord amb els valors és difícil. Normalment comporta fer renúncies personals i més encara significa tenir el coratge de reconèixer i renunciar si cal a les necessitats “operatives” per sobre del que és veritat i essencial.
Actuar per valors implica necessàriament tenir coratge. Significa afrontar les inseguretats, les febleses i els complexos. I també implica assumir les crítiques –a vegades ferotges- dels que no els convé que les veritats surtin a la llum.
Fer-ho, -treballar per valors i defensar-ho-, requereix fermesa i força interna.
És molt més fàcil, “somriure” i mantenir les “bones relacions socials cordials” encara que les actuacions que es duen a terme van en sentit contrari del que realment creus que és bo pel bé de la comunitat o de l’organització.
La nostra societat la formen les persones que amb la seva tasca “anònima” estan compromeses socialment i compromeses amb realment amb els valors, però també hi ha els qui s’instal·len en la defensa dels seus interessos personals per sobre del respecte als valors.
Quan ens trobem davant de fets que sabem que no responen a la veritat, hem de tenir el coratge per dir-ho clarament. I hem de saber que posar en evidència la falta de compromís d’algunes persones amb els valors com son la honestedat, sinceritat, transparència i la ètica ens pot comportar la pèrdua de bones relacions, inclús de la feina o dels que un dia vàrem voler considerar amics.
És fàcil adonar-nos qui és que no actúa per valors i viuen en la defensa dels propis interessos per sobre dels valors. Son les persones que per les necessitats més trivials actuen de la mateixa manera en diferents ocasions i en diferents àmbits. Sovint només es tracta d’escoltar i observar per adonar-se’n.
Treballar d’acord amb valors significa estar disposat a fer-ho i defensar-los, amb passió, amb fermesa, amb coherència i amb coratge.
Els qui no ho fan, es queden en el judici, la crítica, el despreci i amb l’autoengany. I això és el que realment trasbalsa la societat.
El camí és llarg. I ens calen líders que treballin amb honestedat, coratge, ètica, i sinceritat.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.