Lideratge: professionalitat i equilibri emocional
Històricament la nostra societat ha posat èmfasi en les competències tècniques. Això portat a la pràctica significa que donem valor fonalmentalment, als coneixements adquirits. És així quan parlem d’un bon metge quan ha estudiat en les millors universitats i ha treballat en rellevants hospitals. O parlem d’un bon arquitecte si aquest ha fet edificis que han rebut un important premi o reconeixement.
Podríem seguir posant exemples de professionals que tenen un excel·lent currículum.
Pels qui em coneixeu, ja sabeu que hi ha una frase que dic sovint: “el coneixement és gairebé tant important com l’aire que respirem o el pa que mengem”. Si bé és cert que l’aigua i els aliments son imprescindibles per la nostra supervivència, el coneixement en un altre sentit, també ho és.
El coneixement adquirit ens dona la capacitat de poder comprendre als demés, d’entendre visions i opinions diferents…
Però tot i aquesta metàfora que he fet servir, no puc deixar de posar al mateix nivell la importància d’haver desenvolupament un important equilibri emocional per exercir la professió.
Quants de nosaltres no coneixem a persones que:
* senten gelosia d’ altres
* arriben cada dia a treballar de mal humor
* responen amb to agressiu
* busquen culpables per tot arreu de tot el que és negatiu a la feina o els incomoda a ells mateixos
* son incapaços d’establir relacions de confiança amb les altres persones
* critiquen a tots i a tot el que veuen
* treballen entorpint el treball dels altres
* demanen ser el centre d’atenció en tot moment
* jutgen permanentment als altres
*…
Aquestes son algunes de les accions que invaliden a un professional, inclús molt ben format.
Avui son moltes les persones que tenen importants coneixements tècnics, però l’equilibri emocional és el que té una acció directe amb les competències actitudinals i per tant per exercir amb èxit la professió.
Tots nosaltres tenim l’obligació personal de fer una mirada interior per saber quantes de les nostres accions son una resposta a les nostres mancances i com responem, en conseqüència.
És moment d’ampliar coneixements cada dia de la nostra vida i és per això que hem de demanar que la formació al llarg de la vida, sigui molt més que un eslògan i passi a ser una realitat.
Però també es el moment de que tots nosaltres ens responsabilitzem del nostres equilibri emocional i ens fem responsables de les nostres accions i de l’impacte que tenim en els demés.
Avui no podem permetre’ns un món de professionals sense equilibri emocional, –sempre dinàmic-, però equilibri al fi i al cap.
Fem-ho.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.