El líder obté resultats

El líder obté resultats

Ho he escrit moltes vegades en aquestes pàgines i ho he explicat en conferències i en els molts cursos que he impartit.  El concepte de lideratge s’ha confós. I s’ha malmès. El líder obté resultats.

Es confon amb facilitat a un responsable d’una organització o a un directiu amb un líder. Res més lluny!

El món està ple de directius sense lideratge i de persones líders que no son responsables de cap projecte, de cap organització ni de cap equip.

La societat, la premsa i moltes persones anomenen líders als responsables dels partits polítics, als presidents de govern, als ministres, als consellers, als CEO’s de les empreses i als directius d’organitzacions.

El món ideal seria aquell que els directius fossin líders.

Això significa que compleixen, -com a mínim-,  les següents quatre premises:

• Dirigeixen amb coneixement

• Dirigeixen fonamentant-se en els valors del respecte a les persones, la ètica, la confiança i la professionalitat.

• Defineixen objectius importants

• La seva feina té com a retorn la millora de la seva organització i de la societat

• Obtenen resultats tangibles i mesurables

El lideratge no s’aprèn només a través d’un llibre, d’un manual o d’un curs. El procés de desenvolupament de lideratge és un procés que parteix de la metodologia.

El lideratge va molt més enllà de la formació i té molt més que veure amb la transformació de les persones i en conseqüència dels equips.

 És possible passar de ser directiu a líder..

Com he explicat tantes vegades requereix de força de voluntat i de molta humilitat.

Cal ser humil per saber que s’ha d’aprendre a ser líder. Només des de la supèrbia i des de l’orgull es nega la possibilitat d’aprendre a ser-ne. O fins i tot de menystenir els processos de lideratge. La supèrbia i l’orgull, son dos mostres de la pròpia inseguretat.

Atrevim-nos-hi! Encara que ens costi.

Per aprendre a ser líder s’ha de tenir força de voluntat.

Quan tot se’ns presenta molt difícil (vida personal, professional, empresa, negoci…) és més “còmode incòmodament” quedar-nos en la cadira del “no hi ha res a fer”.

Altres persones, davant de les dificultats (normalment en l’àmbit polític i empresarial) apliquen el “tot és vàlid” per tal que puguin seguir endavant. Les justificacions son múltiples (així mantinc la feina i per tant la família, l’organització, llocs de treball o inclús així mantenim el poder per “millorar la societat”…).

Només té sentit que el directiu es transformi en líder i així dirigeixi l’empresa, l’organització o la ciutadania des del coneixement i d’acord amb els valors.

El lideratge no son paraules buides!

 El directiu que desenvolupa el seu lideratge es transforma en líder.  

 I el líder sap definir objectius i sap que la seva acció té retorn per millorar la societat.

• Deixem enrere la crítica i el judici als altres. Aprenguem a posar-nos al seu lloc per comprendre que per tots és difícil prendre decisions, definir i assolir objectius.

  (Ara en temps de la pandèmia Covid és fonamental posar-nos en lloc dels dirigents polítics i sanitaris per comprendre l’extrema dificultat de prendre decisions que afecten directament a la vida de les persones.)

• Assumim les nostres pròpies responsabilitat i fem-ho amb respecte als altres i amb ètica. No només amb paraules, sinó amb fets.

• Deixem d’una vegada per totes d’actuar amb “el tot és vàlid” per salvaguardar els nostres interessos i pensem que formem part d’una societat en la que la nostra acció hi té efecte directe.

És temps de comprendre el significat de la paraula líder i de saber què vol dir que un directiu desenvolupa el seu lideratge. 

Tal com dic sovint, tots i cadascun de nosaltres hem de desenvolupar el nostre lideratge. Tots podem i hem de ser líders. Llavors podrem decidir si volem ser directius, creatius, pintors, polítics, mestres, pares o mares de família o viatgers del món…

 Si volem ser líders hi ha tres cadires en les que no ens hi podem quedar asseguts:

• La cadira del victimisme

• La cadira del “tot s’hi val” per defensar els meus interessos

• La cadira del judici i la culpa als altres

Inclús les persones amb problemes realment greus (de salut o per condicions extremadament dures) han de poder mirar endavant, també demanant ajuda i deixant-se ajudar. Però construïm entre tots un futur que es fonamenti amb el Si i no pas amb el NO.

El líder es disposa i sap ajudar a qui ho necessita.

Assumim les nostres pròpies responsabilitats i fem-ho amb ètica i amb rigor.

I aquesta reflexió ens inclou a tots:

• A polítics (presidents de països, presidents de partits i càrrecs a tots els nivells…)

• A directius d’empreses, entitats i organitzacions

• A persones amb responsabilitats públiques (sanitaris, policies, bombers, mestres, jutges..)

• A tots els dirigents de les organitzacions públiques

• Tots i cadascun de nosaltres

Tota la societat i els nostres fills, ens ho demanen i ho mereixem.

Aprendre a ser líder és una obligació per tots nosaltres. És difícil: si. Però mirem-nos al mirall i preguntem-nos què podem fer per donar-hi resposta.

El mirall de cadascun de nosaltres té resposta. Fem-li les preguntes necessàries i escoltant les respostes passem a l’acció.