Lideratge responsable en temps de COVID

Lideratge responsable en temps de Covid

Aquesta setmana tenia una conversa amb un bon amic, al qui jo considero un savi.  Com amb tants amics,  debatíem sobre com ens comportem  individualment i col·lectivament davant de la pandèmia.

A mi em surt del cor, dir que davant de la pandèmia el que cal és formar-nos i educar-nos en lideratge i més en concret en lideratge transformacional. Dit per alguns autor d’altra manera: lideratge ètic i lideratge per valors.

Ell, em va dir una frase que considero plenament encertada: “El líder no pot ser algú que ara només fixa objectius, sinó que ha de ser una persona responsable escollint objectius socialment constructius”.

I comparteixo plenament la seva visió, com ens diem algunes vegades, “una vegada més”, al llarg dels molts anys d’amistat.

Avui parlar de lideratge no es limita a “ser socialment important”. Tampoc en “fer-se ric”, ni en “tenir un compte de resultats més important que molts dels altres”. Tot això pot ser una conseqüència, tot i que moltes vegades el lideratge i el compte de resultats no son conseqüència l’un de l’altre, ni al revés.

A llarg d’aquests mesos, he hagut d’escollir entre la casuística de poder quedar amb persones, –fins i tot molt properes a mi-, que no formen part del meu espai territorial permès per la pandèmia o complir amb les directrius guvernalmentals. No cal dir que si hagués de fer cas al que em diu el meu cor, podria haver omplert un certificat d’autoresponsabilitat i dir que per causes professionals, ho feia i ho podia fer. No ho he fet.

També he escoltat algunes persones que recolzant-se amb  la seva professió es permetien desplaçar-se de dilluns a diumenge per diferents motius. També els feien servir per desplaçaments personals. És la seva elecció.

No tinc l’ànim de jutjar a ningú. Personalment he assumit la responsabilitat de complir en tot moment amb les normes dictades per les autoritats. I no ho he fet només per complir la llei, sinó que ho he fet perquè estic convençuda que quan parlem de lideratge estem parlant d’això: de tenir la responsabilitat individual per tenir un impacte real i si es dona el cas, transformador, en la societat.

El lideratge i el lideratge transformacional es fonamenta justament en saber escollir objectius socialment responsables. Sovint el lideratge individual es converteix en un acte difícil. Els desitjos poden guanyar a la congruència. Cert. I els humans som capaços de sabernos-nos autojustificar per fer allò que més desitgem o ens convé.

El lideratge transformacional és aquell que dona sentit real a la nostra vida. És el que ens permet mirar-nos al mirall i saber si ens estem dient la veritat o ens estem mentint.

Actuar d’acord amb els nostres valors és difícil. Ho he dit moltes vegades. Primer perquè pocs saben  quins son realment els seus valors i saben distingir entre els seus valors i els que els agraden. Però si realment sabem quin son els nostres valors, cal que tinguem la valentia i el coratge d’actuar d’acord amb ells. Res fàcil.

La societat està cridant amb força que hem de saber escollir objectius socialment responsables! Hem de saber actuar d’acord amb aquest criteri.

El lideratge s’aprèn. No es neix líder. Ni molt menys líder transformacional.

Ara ja no és temps per posar el focus en la rellevància social ni permeteu-me que us digui, en l’econòmica. El món demana lideratge transformacional en el que siguem capaços d’assumir la pròpia responsabilitat de millorar la societat. No esperem canviar el món de forma individual, però si que podem estar segurs que amb la nostra actitud individual podem impactar i contribuir, humilment, en la millora de la nostra societat.

La COVID ho posa més de manifest que mai.

Humilitat. Treball. Compromís amb el bé comú. Menys judicis i més construcció.  I sobretot coratge i valentia per fer-ho.