L’impacte que creem en els demés implica assumir la nostra responsabilitat en les relacions.
Si ens fixem en com responem als comportaments de determinades persones i en l’impacte que ens tenen, és freqüent escoltar frases, com les següents:
- “Cadascú és com és”
- “A la meva edat ja no canviaré”
- “Ja se sap, que tal persona té un caràcter complicat”
- “Té un pronto. Li passa aviat…”
- “Tots sabem com és”
- “Té mal caràcter” o “Tinc mal caràcter. Ho sé”.
I d’alguna manera tots ens hem cregut que essent com som, podem formar part d’una societat en la que estem obligats a establir bones relacions personals i professionals.
El caràcter s’educa i influeix en el nostre impacte en els demés.
El caràcter de cada persona es forja a través de la genètica, de l’educació i de l’entorn en el que creix i s’educa.
La influència dels pares , mestres i familiars així com les circumstàncies en les que tots ells han viscut, dona lògicament una manera de ser i de fer de les persones.
Tots ells creen un impacte en nosaltres.
Es pot donar per fet que les circumstàncies amb les que una persona ha crescut determinen el seu caràcter per tota la vida. I és així només en part.
L’anomenat “mal caràcter” o “caràcter complicat”, son noms genèrics que defineixen en bona part una manera de respondre als estímuls en funció de les mancances personals, -especialment a les emocionals-, de les persones.
La influència de les condicions socials
Una part dels pares del nostre país que van ser educats en el temps de la dictadura i van viure una guerra civil. Ells van aprendre a reprimir i a no expressar els seus sentiments i les seves emocions.
En aquest llarg període no es va educar ni a pares ni a fills en educació emocional.
Ni els pares ni els mestres podien donar mostra d’emocions com la tendresa, l’estimació o la comprensió…
En aquell període s’entenia que aquestes expressions eren l’antítesi de la forma recomanada d’educar bé als fills.
Així doncs van créixer generacions on les relacions dels pares amb els fills, (especialment dels pares, més que de les mares), van ser fredes o fins i tot d’educació espartana, exigent o clarament excessiva en el rigor i la fredor.
Ni pares ni mestres tenien consciència de l’impacte que tenien en els demés a l’actuar d’aquesta manera.
Les conseqüències de la falta d’expressió de les emocionS fan impacte a les persones.
La educació sense expressió d’emocions i sentiments, deixa una freda i dura empremta en les persones.
Una de les conseqüències més freqüents és en molts cassos, la baixa autoestima.
Aquesta s’expressa de diferents maneres: la necessitat de reconeixement extern, la necessitat de sentir-se important, el sentiment habitual de menysteniment, les conductes i les reaccions defensives, la gelosia…
Els adults tenim la responsabilitat de mirar-nos internament i preguntar-nos com podem superar aquestes pròpies mancances o bloquejos emocionals.
De fet, tots en tenim i tots tenim l’obligació de millorar en aquests aspectes.
És necessari fer-ho pel nostre benestar personal i també ho hem de fer per contribuir a millorar les relacions amb el nostre entorn.
I és així com ens hem de responsabilitzar de l’impacte que tenim en els demés i fer-nos conscients de com evolucionem al llarg del temps.
Un símptoma molt clar d’ometre aquesta responsabilitat, és traslladar als altres la culpa de tot.
Podreu trobar més informació en l’entrada al blog: https://leadersofnow.org/culpabilitzar-llencar-pedra-als-altres-que-descobreix/
Fixem-nos com les persones que tenen més problemes “de caràcter” i per tant tenen més dificultats emocionals, son les que tenen més problemes de relacions i parteixen de la premissa que son els altres els que s’equivoquen i que tenen la culpa de tot.
El lideratge transformacional implica assumir l’impacte que creem en els demés.
El lideratge transformacional inclou la competència de fer-nos responsables de l’impacte que creem en els demés, com una de les competències més importants.
Un líder és aquella persona que opta per la seva millora continua. Adquireix coneixement tècnics i millora en la pràctica de la seva activitat. Però el líder també millora personalment, a nivell emocional i de caràcter i ho fa posant el focus en com millorar ell mateix respecte als altres.
Veiem com valoren diferents mitjans aquest impacte del lideratge:
Cal doncs posar atenció de com amb el nostre fer diari bé sigui a través de les accions, per omissió o pel tipus de resposta que donem com impactem en els demés.
Les empreses i les organitzacions necessiten de relacions de qualitat.
L’Impacte que fem és important.
Les organitzacions i la nostra societat reclama i necessita establir relacions saludables entre els persones.
Les empreses, els partits polítics i les entitats de tots tipus estan formades per persones que es relacionen entre elles.
La qualitat de les relacions que s’estableixen, determina en bona part la satisfacció de les persones en cadascun d’aquests llocs i en conseqüència té una incidència directe amb els resultats que s’obtenen.
No es tracta doncs només de seguir cursos de formació de treball en equip o de gestió de conflictes. Es tracta de desenvolupar el propi lideratge i aquest procés inclou fer-nos responsables de les nostres pròpies accions i reaccions i per tant de l’impacte que creem en els demés.
Té sentit provar-ho, perquè les relacions entre les persones son en bona part, la base del nostre benestar.
Assumir la pròpia responsabilitat de l’impacte que creem en els demés és apropar-nos al nostre lideratge i en concret al lideratge transformacional. Tot un repte. Val la pena.
Ho intentem?
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.