I.. .quina és la composició de la violència….?
Compartim aquesta reflexió. És important.
Cada dia al mati escoltant, veient o llegint la premsa em pregunto com podem haver arribat a ple segle XXI amb el nivell de violència que vivim.
Actualment hi ha més de 25 conflictes armats i 10 d’ells s’han intensificat en el darrer any: Birmania, Afganistán, Sudan del Sud, Yemen, Somalia, República Centroafricana, República Democrática del Congo … Ahir mateix 8 atemptats a Sri Lanka…
S’estima que en aquest moment hi ha més de 68.5 milions de persones refugiades al món. És a dir, persones que viuen lluny de les seves llars en condicions molt precàries.
L’esclavitud en ple segle XXI es mostra en diferents formes: organitzacions criminals que exploten sexual o laboralment a persones –sovint dones i infants-, casaments forçats, nens de la guerra…
La violació dels drets humans és una expressió més de la violència.
Podeu consultor l’informe d’amnistia internacional 2017-2018 clicant aquí.
Limitar la llibertat d’expressió i de moviment, la falta d’independència judicial vers la política, l’existència de la pena de mort en 27 països en 2017, detencions il·legals, les atrocitats que es practiquen a països de l’Orient Mitjà i nord d’Africa contra dissidents, dones, i el col·lectiu LGTBI…).
Atemptats. Cotxes i persones bomba…
En ple segle XXI on la tecnologia permet operar cervells, elaborar òrgans i explorar l’espai, el comportament de l’home està clarament en retrocés.
Però.. que hi ha al darrera de l’acció violenta de l’home? Per què?
Moltes persones respondrien a aquesta pregunta dient que la maldat és inherent a les persones. I en part és cert. Les persones tenim la capacitat respectar i tractar bé a les altres persones i també tenim la capacitat de fer mal.
Si preguntem el motiu del perquè creiem que existeix tal nivell de violència, la resposta en molts cassos és el motiu és econòmic. I és cert. Però només en part.
Una part molt important de les accions violentes s’expliquen per interessos econòmics (una guerra genera la fabricació d’armament i per tant ingressos econòmics per les empreses que els fabriquen amb el suport dels corresponents governs). L’explotació de jaciments petrolífers o de mines d’or…
La necessitat d’obtenir importants guanys econòmics a costa de destruir els drets humans, és en definitiva la mostra de voler-se sentir superior als altres.
La necessitat de tenir una gran fortuna (destaco la paraula necessitat), és normalment sinònim d’una via per compensar la buidor del ser humà i en conseqüència voler-se mostrar com a més poderós i superior.
Sortosament hi ha persones que han fet fortuna treballant i a partir de coneixement, sent innovadors i aquestes persones normalment tenen principis i valors.
Per tant el que és un fet distintiu és la necessitat o l’obsessió per fer diners. Aquest és un element a tenir en compte a l’hora de comprendre el comportament humà.
Limitar i eliminar la llibertat d’expressió i de pensament, és sense dubte connectar amb una necessitat d’evitar que les altres persones expressin el que a un el pot posar en qüestió.
Les persones que exerceixen aquestes pràctiques es mostren supèrbies i autoritàries en les seves formes i accions.
És fàcil observar els governants de països que atempten contra els drets humans com es mostren: orgullosos, dèspotes, dominants, tirànics…
Les persones autoritàries i que abusen del poder que els atorga la seva posició social o professional son persones que tenen grans mancances personals. Son -encara que pugui semblar el contrari-persones que busquen a l’exterior el que ells no tenen a dintre seu.
Inseguretats personals. Falta d’haver rebut l’estimació que necessitaven o desitjaven. Soledat. No haver assolit alguns reptes personals o íntims que els hauria agradat. Haver viscut en un entorn que no desitjaven, haver estat sotmesos a molta autoritat…
La violència cap als altres expressa el propi descontent que sent una persona amb si mateixa. És molt més fàcil agredir a un altre persona que parar-se a mirar-se internament i analitzar el què ens provoca tant dolor.
A vegades l’enuig amb un mateix és tant gran que un no s’ho pot ni tant sols permetre.
Sinó… com es pot comprendre que algú compri i vengui persones? Les exploti o les lapidi?
D’on neix tant odi? I tanta maldat?
Estic segura que en un percentatge molt alt neix de la pròpia insatisfacció personal.
En la meva etapa d’estudiant de biologia, recordo que vaig aprendre que només algunes alteracions genètiques expliquen un nivell més alt de violència. En un estudi fet en aquells anys (1980-1985) es va demostrar que algunes persones molt violentes tenien un mutació genètica amb un doble al·lel Y. Es a dir si l’al·lel que determina el sexe masculí és XY, els més violents en alguns cassos tenien una mutació XYY. Certament una mostra que no explica en cap cas, la violència que hi ha a la humanitat del segle XXI.
Respectar a totes les persones i per tant respectar els drets humans és i ha de ser possible, però només hi ha un camí: treballar internament cadascun de nosaltres.
El repte és molt alt. Però els nostres fills i els nostres nets no poden seguir llevant-se cada matí amb les mateixes atrocitats de violència i d’atemptat als drets humans que viu la nostra societat actual.
El contrari de la violència és la pau.
Qualsevol tipus de manifestació pacífica mai és violència.
La resposta per tenir un món en pau és el respecte, la comprensió, el diàleg, el treball personal i la humilitat. És més difícil que elaborar una bomba, però és l’únic que dona sentit a l’existència humana.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.