La formació es una disciplina que exigeix rigor
Fa uns dies, dos bons professionals de la comunicació em van fer una entrevista personal.
Pots prèmer aquí per escoltar l’entrevista…
En un dels moments em van preguntar sobre records d’infància. Reconec que no tinc la capacitat de recordar-ne molts. Però un dels que recordo és: “era una nena de pocs anys, asseguda al llit amb un coixins a l’esquena amb unes angines infantils, i una pissarra de guix a la falda, simulant fer classes a un grup”.
No em puc negar, que des de ben petita vaig tenir la vocació per la formació.
Al llarg de la meva vida, aquesta ha estat una constant. Sempre he estat lligada a la formació i a la gestió del coneixement.
L’evolució de la meva passió m’ha portat a treballar amb formació i posteriorment amb transformació personal i organitzacional. Una vocació total per la formació i per d’adquisició de coneixement. Avui segueix sent la meva estaca: la formació per la transformació personal i organitzacional, és a dir el lideratge transformacional.
He dit en moltes ocasions, que la formació, l’educació i el coneixement son gairebé tant importants com l’aire que respirem.
Una societat formada i educada és una societat preparada i més sana. A més formació més comprensió de la realitat, més comprensió dels altres, del que succeeix al món i més capacitat de respecte i d’entesa amb els demés.
La formació en dona coneixement tècnic. Ens fa més coneixedors de competències i disciplines que necessitem per exercir en la nostra vida diària.
L’educació ens permet observar, veure i comprendre a 360 graus i saber que ningú té veritats absolutes i ens dona eines per comprendre les diferències culturals i les diferències en la manera de fer i de ser de tots nosaltres.
Fent un pas més endavant a la formació i l’educació, vaig arribar a identificar la importància de la gestió del coneixement. Es forma a través del que hem estudiat i del que hem après, tant amb el que hem après a través de l’estudi, com el que hem après a través de l’experiència i de la reflexió.
El gran repte és l’adquisició del coneixement de les actituds i la seva aplicació pràctica. Així vaig arribar al que en podem dir el pas de la formació a la transformació i en definitiva el concepte que acadèmicament defineixo i definim com a lideratge transformacional.
Per aquelles persones convençudes de que “som com som”, els haig de dir que aquest llarg recorregut: formació, educació, gestió del coneixement, transformació i lideratge transformacional té molta més importància del que a primera vista pot semblar.
Formació → educació → gestió del coneixement → lideratge transformacional
Son moltes les conferències, classes, escrits i entrades al bloc en les que hi he reflexionat amb molts de vosaltres.
A vegades, pateixo amb la sensació d’impotència que sento el que costa comprendre la importància i l’abast d’aquesta important seqüència.
Un dels reptes que té aquesta seqüència és la de tenir els professionals preparats per actuar en cadascuna d’elles. I el rigor!.
En un país com el nostre, on gairebé tot està permès fer sense la corresponent preparació, la formació ha passat a ser una comodity dels qui no saben què fer en un moment determinat. Tothom es veu capaç de ser formador.
En el nostre país queda pendent donar rigor i reconèixer la importància del formació i del formador.
- El formador no és només una persona que s’atreveix a explicar un programa de curs.
- Un programa de curs no és només seguit de matèries.
- Un centre de formació no és un ens que ofereix un conjunt de cursos.
- Un responsable d’un centre de formació no pot ser un gestor.
- Un centre de formació no pot ser entès com un “negoci”.
La formació és el procés d’adquisició de coneixement de la matèria (apresa i experimentada). És metodología aplicada amb rigor. És treballar per competències. És avaluar. És transmetre. És comunicar. És diàleg. És connectar amb l’alumne. És aprenentatge que queda al llarg del temps.
La nostra societat necessita donar importància a la formació i als formadors.
És per això que els pressupostos generals de l’Estat i els pressupostos de la Generalitat han de donar els recursos suficients per formar els professors, per donar-los formació continua, per dotar-los de les eines pedagògiques necessàries, dels laboratoris de pràctiques, del nombre d’alumnes adequat a classe i per tant de pressupostos dimensionats per fer-ho possible.
La societat, ha de fer un esforç per prestigiar als formadors, la formació i l’educació.
Si volem una societat justa, respectuosa i igualitària, hem de fer una clara aposta per la formació i per l’educació. Només així podrem viure amb pau.
Però per fer-ho calen els recursos necessaris i l’exigència en la qualitat de la formació i de l’educació.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.