Televisió i lideratge transformacional

Televisió i lideratge transformacional

El moment actual mediàtic de la societat en la que vivim, és complex. I més, si ens mirem amb deteniment els mitjans de comunicació.

Les xarxes socials, mereixen un post específic. Influencers, youtubers, càrrecs públics que s’han fet experts en fer seguidors a twitter, instagram o altres canals son tot un món.

Son molts els professionals dels mitjans de comunicació que son rigorosos i actúen respectant totalment el codi ètic de la seva professió. Tots ells mereixen el meu humil reconeixement i total admiració.

Però també cal dir que el “share” (nombre de telespectadors) marca molt la manera de fer continguts els diversos canals. Tinc la sensació que per alguns canals es permet “el tot és vàlid” per augmentar la quota de seguidors.

S’han normalitzat el biaix informatiu. Tots considerem fins i tot lògic, que cada canal tingui la seva tendència. Els un, son pro de les seves idees, altres son contra les  dels altres, i uns altres son pro de la seva tendència i a més a més. contraris a la tendència dels altres.

Els usuaris busquem: informació. I una pensa si és tant difícil aconseguir tenir una informació veraç i objectiva. L’opinió la poden aportar els experts i, nosaltres com usuaris, en podem treure les nostres pròpies conclusions. Seria millor evitar els tertulians partidistes i inexperts que no ens aporten cap mena de coneixement.

I permeteu-me que us ho digui, essent jo des de fa anys,  tertuliana en mitjans de comunicació. Agraeixo molt quan algú diu: d’això no en sé. Jo miro de fer-ho.

Però avui tinc interès especialment en destacar dos aspectes:

• Les imatges de violència a la televisió
• La teleescobraria, fent servir qualsevol recurs d’alta intensitat emocional

La televisió és un mitjà que és a l’abast dels nens i dels grans. Té un impacte directe en l’educació dels nens i nenes, i també sobre els sistema emocional i psicològic dels més petits però també dels més grans.

Algú s’ha planejat quin impacte té en les persones la normalització de les imatges de bombes, morts, ferits, cossos esquarterats, descarregues de bales de pistoles o metralletes, cops de puny, fuetades, o en definitiva violència extrema?   Tot això es pot veure en un dia qualsevol en una hora qualsevol del dia.

Algú s’ha plantejat quin impacte té en les persones grans que es vagi repetint dia darrera dia, que la gent gran mor sola i abandona en un hospital? O que se’ls deixa morir de Covid per causa de l’edat per falta de recursos disponibles?

Som conscients del què estem fent a les persones grans? O als nens?

No estic demanant censura. En absolut. Però avui comparteixo una reflexió sobre l’impacte que té el missatge i com es dona el missatge a la població.

Quan parlem de lideratge transformacional i ètic estem parlant també de fer-nos responsables de l’impacte que creem en els demés.

Plantejo doncs la reflexió als dirigents de les diferents televisions, que prenguin consciencia de l’impacte que té cada missatge o cada imatge que s’emet.

Tots ells tenen l’obligació d’informar amb veracitat i rigor. Però també de fer-se càrrec de l’impacte que tenen el què i el com es diu i el què i com es mostra.

Els nostres nens i nenes i els nostres pares i avis en son els receptors més febles.

Siguem responsables amb ells. I aprenguem tots a actuar per valors i d’acord amb els valors del respecte, la professionalitat, l’ètica, la transparència i el rigor.

Això és més difícil que aconseguir amb facilitat augmentar el “share”, però ara o mai, hem de treballar per actuar per valors. La societat ho demana i ho necessita.