És interessant seguir el debat i les reflexions que es produeixen sobre el perfil dels candidats per ocupar els diferents llocs de treball que es presenten en aquest final de la segona dècada del segle XXI i començaments de la tercera.
Els experts en tecnologia i de l’internet de les coses ens informen que en els propers 10 anys desapareixeran el 80% dels perfils dels llocs de treball actuals. La robòtica farà bona part de les nostres tasques. Al mateix temps apareixeran noves professions.
Òbviament les tasques més rutinàries i més pesades les faran els robots. Però també seran els robots qui aportaran innovació i creativitat i faran tasques de valor afegit i les faran amb menys temps, menys riscos i amb menys errors.
Una primera reacció és pensar que moltes persones quedaran fora del sistema laboral i “només” tindran cabuda els professionals que siguin informàtics, matemàtics, físics i enginyers.
Si s’aprofundeix més en aquesta reflexió podem adonar-nos que serà precisament la robòtica la que també podrà donar el veritable espai a les persones.
El futur basat i imbuït per l’internet de les coses, promourà el treball per projectes, per sobre dels treballs estables que fins ara hem conegut i sovint hem buscat i desitjat.
Les persones ens trobarem al voltant de nous projectes que per crear-los haurem de saber cooperar i col·laborar entre nosaltres per tirar-los endavant.
En moltes ocasions la col·laboració es produirà a través de la telemàtica i també ens trobarem amb altres persones amb les qui compartirem espais de co-wordking per exemple. Els espais de co-working generaran també espais de co-living i en conseqüència espais en els que es podrà compartir temps i activitats d’oci.
Fixem-nos doncs que la propera era de l’internet de les coses i de la robòtica ens impulsarà a saber gestionar millor les relacions humanes. I aquest és sense dubte el veritable repte de la nostra societat.
Dissenyar ordinadors potents, nous formats i nous robots, és “relativament fàcil” de fer atès que es fonamenta en el coneixement tècnic.
Així doncs per afrontar amb èxit aquesta propera etapa els elements fonamentals seran
1. El coneixement i la formació
La societat haurà de posar el focus en facilitar l’adquisició de coneixement, atès que les feines més rutinàries les faran els robots.2.
Serà imprescindible fer arribar la formació a tota la societat i aquesta formació s’impartirà a través de noves metodologies de formació. La formació serà més personalitzada, més interactiva, més efectiva i més amena
2. L’actitud
Serà clau en els propers temps. L’adaptabilitat, la flexibilitat, la resiliència i la capacitat relacional seran competències clau.
Les persones haurem de saber adaptar-nos als canvis constants. Ja actualment els processos de qualsevol tipus es produeixen en poc temps (canvis socials, polítics, professionals, etc…).
Haurem de saber ser flexibles per adaptar-nos i a l’hora ser ferms per poder fer aquesta adaptació.
Haurem de saber superar els “fracassos” amb els que ens trobem, i haurem de saber fer-ho amb el menor cost personal possible per poder seguir el ritme dels altres. Si tot és nou i passa ràpid té més possibilitats de produir errors. Haurem de ser doncs el màxim de resilients possible per superar aquests errors, aquests “fracassos” i seguir endavant a partir dels aprenentatges que ens aportin.
En una etapa en que la nostra feina serà per projectes, la capacitat relacional i per tant la capacitat d’establir relacions de qualitat serà important. Tots volem treballar amb persones amb qui ens sentim bé i per tant aquest factor esdevindrà clau per poder participar dels projectes que es proposin.
3. La formació humanista. Visió global i visió a 360 graus
La formació tècnica haurà d’acompanyar-se de la formació humanista que ens donarà formació en valors, visió global, visió transversal i per tant visió a 360 º que ens permetrà comprendre les circumstàncies que se’ns presentin.
4. Desenvolupament personal i formació emocional
La formació emocional és la més desconeguda en la nostra societat. Saber-nos gestionar a nosaltres mateixos és el més complex. Ens és més fàcil formar-nos en matèries tècniques que en aprendre sobre els nostres valors i saber actuar d’acord amb ells. És fonamental aprendre a sentir-nos segurs que afrontar amb més facilitat els canvis. I és important aprendre a gestionar les nostres inseguretats per saber establir relacions de qualitat.
Podem doncs, aprofundir en tots els aspectes mencionats, però podem concloure que aquests son els factors determinats per afrontar amb èxit i comoditat les dècades que tenim al davant.
És moment doncs de rellegir i observar al mestre Leonardo da Vinci, (1452-1519) qui fou un home d’esperit universal a la vegada que científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Ha estat descrit com l’arquetip i el símbol humà del Renaixement, un geni universal, un filòsof humanista amb curiositat il·limitada i una gran força creativa.
Pot ser, a poc temps de commemorar els 500 anys de la seva mort, podem agafar-lo com a model per afrontar amb satisfacció els nostres temps.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.