Lideratge: eliminar el “gap” entre el dir i el fer

Lideratge: eliminar el “gap” entre el dir i el fer.

Parlo sovint de lideratge i de  lideratge transformacional  o lideratge per valors, com aquella disciplina que tracta directament el ser i el fer de cada persona, equip i organització.

Tots som capaços de fer grans discursos sobre valors. Sabem parlar de respecte, d’ètica, de compromís, de generositat i fins i tot de bondat. Però el dir i el fer excessives vegades els separa una distància massa gran.

En aquesta societat en la que hem viscut fins ara, el dia a dia s’ha omplert de paraules amables però no de fets suficientment nobles.

Hi ha un conjunt important de persones que creiem fermament en aquest “paradigma”, en treballar per aprendre a comprometre’ns a actuar d’acord amb els valors. Això no vol dir que sempre ho aconseguim. Totes les persones ens equivoquem, tots tenim moments d’inseguretats i de febleses que fan que no ho puguem dur a terme.

Crec que és fonamental posar el focus en aquesta coherència entre el dir i el fer. Entre el que parlem sobre els valors i l’actuació d’acord amb ells.

Comprometre’s amb els qui més ho necessiten és d’una gran noblesa. I moltes persones del primer món ens comprometem a través de la col·laboració amb un o altre format, amb les ong’s. Però el que no podem admetre és que deixem per l’apartat “col·laboració amb ong” el sentit del treball per valors.

El dia a dia, el nostre fer diari, és el que ens exigeix noblesa, lleialtat, voluntat de servei, humilitat, generositat i respecte amb els companys de feina, amb els col·laboradors i amb els “competidors” en els sentit mercantil de la paraula.

El COVID19 ens deixarà una situació molt difícil de superar tant a nivell social, com a nivell econòmic.

Alguns dels meus companys amb qui comparteixo l’interès, el treball acadèmic i professional sobre lideratge per valors, em diuen que és possible que aquesta pandèmia obri una nova etapa d’esperança pel que fa a l’actuació humana.

Personalment penso que  una part de la població serà sensible a aquest desert laboral i la situació social que se’ns apropa. El sistema públic haurà de cobrir les necessitats més bàsiques de tots els que ho necessitin. Però no serà suficient.

No soc especialment optimista sobre les actuacions per valors en l’etapa que se’ns apropa. I no ho soc perquè tinc l’experiència de la crisi que va començar el 2007. Davant de recursos escassos, s’estableix el model “depredador-presa” que estudiava a les classes d’ecologia en el  tercer curs de Biologia. La selva. El tot és vàlid.

I certament, davant dels recursos escassos, la supervivència és innegable.

Però el que realment ens pot permetre superar la gran crisi social i econòmica que ens ve, és aprendre a treballar per valors.

Estic segura que aquest plantejament, pot ser a més d’un que pot ser llegeixin aquest post, el poden qualificar de “happy flower” o propi del “món de Yuppie“. Estic segura que res més lluny.

Ara és temps d’aprendre a disminuir al màxim la distància entre els discursos i les accions. Ara és més que mai ,temps d’aprendre a treballar per valors i fer-ho. És temps d’aprendre a sumar, respectar, ajudar, compartir, empatitzar, deixar de jutjar, ser ètic, ser lleial, treballar netament pensant en el bé de moltes persones.

Els governs hauran de donar ajudes a tots els qui ho necessitin. El sistema públic s’haurà de reforçar aportant els seus recursos per tenir-lo dotat d’una vegada per sempre dels recursos necessaris. La recerca haurà de tenir el valor que es mereix. Les empreses hauran de funcionar perquè elles son les creadores de llocs de treball que son els que permeten a tots tenir una vida digne.

Però tot això ha de passar, funcionant per valors, els governants, els polítics, els servidors públics i tots i cadascun de nosaltres.

Haurem de ser conscients que no podrem actuar com a la selva, en la que tot és vàlid per sobreviure. A partir d’aquest moment, cada fer, cada acció haurà de fer coincidir el que prediquem amb el que fem.

No podrà existir el gap que separi els discursos de les accions.

Ara no ens serà suficient la justificació interna de que col·laborem amb una ong per sentir-nos bé.
Respectem el treball de les ONG’s que amb professionalitat i voluntat de servei  duen a terme la seva feina.
No fem que sigui per tots nosaltres, “només” un reservori de justificacions. Fem del nostre dia a dia, allò que projectem en les ong’s.

En la vida no tot és vàlid. I això només es concreta treballant per valors. Cada dia. En totes les accions.

Fem-ho! Ara si que ho necessitem més que mai.