Lideratge. És equilibri entre dos motors: estimar i la por de no ser estimat

Lideratge. És equilibri entre dos motors: estimar i la por de no ser estimat.

El post d’avui és un reflexió resultat dels anys d’experiència en el desenvolupament del lideratge de les persones.

A ben segur, aquest és un post més propi d’un psicòleg que d’un coach o d’un expert en lideratge, però em sembla interessant compartir la meva visió resultat de l’experiència dels meus anys de professió.

En general totes les persones volem agradar als altres. És per això que tots intentem amagar o dissimular les nostres febleses i les nostres inseguretats i ens esforcem per mostrar als altres el millor de nosaltres mateixos. I és per això que posem especial atenció en l’aspecte físic (pes, forma física, vestir, imatge, cura del nostre cos…) més enllà de la responsabilitat de fer-ho per la nostra salut. I també volem mostrar-nos com a bons professionals i bones persones. Fins i tot, podem tenir la necessitat d’ocupar llocs rellevants socialment per mostrar al món la nostra gran “capacitat”.

I tots volem agradar als altres perquè, -en definitiva-, volem obtenir la seva aprovació.

En aquesta voluntat de tenir el reconeixement dels altres, hi ha implícita la necessitat de sentir-nos reconeguts i valorats.

En definitiva, totes les persones volem estimar i ser estimats.   És per això que volem agradar.

En molts cassos la fortalesa emocional que tenim com a adults, és proporcional a com ens hem sentit estimats en la infantesa.

He escrit en moltes ocasions que estic segura el 99,9% dels pares estimen els seus fills. Segons l’època i educació que els pares han rebut , han sabut mostrar millor o pitjor l’estimació cap els seus fills. Pares que vàren créixer en la dictadura i en la guerra, van prioritzar l’exigència i sovint la relació freda amb els fills per sobre de l’expressió de l’estimació amb amor i tendresa.

En línies generals quan més i millor ens hem sentit estimats menys inseguretats tenim. No sempre es dona aquesta regla, doncs és cert que hi ha persones que han tingut pares freds i amb mostres espartanes o escasses d’amor que han tingut la capacitat de ser segures de si mateixes. Son persones que han sabut donar com a  resposta  la resiliència i aquests fets lluny de fer-los insegurs,  els han fet més forts.

I el lideratge beu en bona part d’aquesta història personal. Una part important de persones que exerceixen bé el seu lideratge son persones que han sentit que s’els estimàven i valoraven i han rebut l’estimació de la forma que necessitaven.

El desenvolupament del lideratge requereix molt sovint de treballar les inseguretats personals. I moltes de les inseguretats s’han establert en els primers anys de la vida vivint –encara que fos inconscientment i amb uns certs dubtes-, l’estimació i el reconeixement dels seus pares i entorn.

La fredor en l’estimació i la falta de valoració s’expressa de moltes formes.

Expressions com:

• “Fixa’t en el teu germà com és de brillant”
• “Ets un veritable desastre! Has de millorar!”
• “El que has fet està bé, però ho has de fer molt milor”
• “El que necessites és més disciplina. No treus els resultats que de tu esperem”.
• “Fixa’t amb el teu company o amic. Ell si que és bo”.
• O .. pares que no han sabut veure les necessitats del nen o nena… i s’han sentit desprotegits…
• I com no.. pares o mares que poden haver tingut problemes diferents (addicions de tot tipus –alcohol, drogues, victimisme…) i que han dedicat insuficient atenció als nens o han tingut comportaments inadequats.
• Mestres severs que no han aplicat cap metodologia didàctica ni emocional…

En definitiva el ser humà respon com si es tractés metafòricament del funcionament d’un motor que té dos cilindres.

Quan el motor gira amb una energia que està formada per la seguretat interna el lideratge és molt més fàcil d’assolir.

Quan el motor gira en sentit invers, és a dir l’energia que el fa girar està formada per inseguretats i per la por a no ser reconeguts i estimats, el lideratge està molt més lluny de ser realitat.

Les inseguretats es veuen amb facilitat en les persones per molt que intentem dissimular-les. La necessitat de reconeixement, de valoració i de ser estimat es fan presents en les actuacions diàries. Quan no hi ha necessitat de valoració i de sentir-se estimat, el lideratge és molt fàcil de fer-se present.

Sabem que el motor gira amb l’energia d’inseguretats quan les persones donen mostres de prepotència, de supèrbia, de gelosia, de voler ser el centre d’atenció, de voler més atenció del que seria lògic…

Sabem que el motor gira amb energia de seguretat interna, quan la persona actua perquè sent que té sentit el que fa i perquè ho creu. Treballa sense tenir com objectiu captar l’atenció dels altres, sigui de la forma que sigui. No ho fa per ser reconeguda, sinó que ho fa perquè ho creu.

Els bons líders son segurs d’ells mateixos i les inseguretats que tenen les coneixen perfectament i les gestionen.

Pots llegir més sobre inseguretats personals clicant aquí….

Per tant el lideratge és el resultat del funcionament del motor intern en el que el cilindre de la seguretat interna gira amb molta més força que el de les inseguretat personals.

En definitiva, el lideratge es fa present quan el motor de l’amor, que estima i vol estimar, gira amb una velocitat superior al motor intern de les inseguretats personals que gira en sentit contrari demanant i exigint amor als altres, per compensar les seves mancances.

El lideratge es pot i es deu aprendre, i és per això que sigui quina sigui la nostra història, tots tenim la capacitat de canviar l’energia del nostre motor intern, per disposar d’un motor que doni i rebi amor de forma neta, generosa, transparent i sincera.

Identificar les nostres inseguretats és essencial. Les hem d’identificar per superar-les.

En funció de com hagi estat la nostra vida ens caldrà fer el procés amb l’ajuda d’un psicòleg i un cop superades les ferides i cicatrius més profundes, és el moment de mirar-se al mirall i cercar el nostre lideratge. I ho podrem fer perquè el motor de l’amor més pur, -amb nosaltres i amb els altres-, girarà i girarà imparable.

Això és el que necessita la societat i cadascun de nosaltres per viure en un món harmònic i en pau.

Les relacions i tots nosaltres ho necessitem.