Lideratge i selecció de personal

Lideratge transformacional o lideratge per valors en la selecció de personal

Si fem una mirada enrere i ens situem l’any 2007, els processos de selecció de personal valoraven especialment el coneixement i el talent de les persones.

Els que defensem que el principal valor de les organitzacions (empresarials, socials i polítiques) són les persones, parlem justament de donar valor al coneixement adquirit i a les competències que han après, practicat i incorporat al llarg de la seva trajectòria personal i professional.

A partir de l’any 2007 amb l’anomenat  -Efecte Lehman Brothers- va produir un canvi radical de tendència. Els mileuristes van tornar a ser una realitat després d’haver-se considerat una etapa superada.

La realitat econòmica actual és més complexa que mai. L’efecte que tenen els pocs i grans fons d’inversió en el món –propietaris de la major part de grans empreses-, prioritza sobretot els resultats econòmics independentment del que passi als treballadors, a les pimes i en general a les persones “normals” que vivim en un món  que, gairebé cap de nosaltres,  comprenem.

Els resultats esperats per un fons d’inversió han de ser els millor possibles per poder vendre al màxim preu o per obtenir més rendibilitat i els empleats que s’han esforçat cada dia, si cal, per assolir aquests objectius, són acomiadats sense cap mena de miraments.

I tot això té un impacte a tots els nivells dels empleats i professionals.

Aquest estiu va ser notícia l’empresa Factorial  podeu llegir aquí la notícia en un dels mitjans que ho han publicat (empresa barcelonina de 1000 empleats que fa software de recursos humans per a pimes) en un dels seus darrers pòdcast especialitats en la gestió empresarial. Els directius van fer broma sobre els acomiadaments que havien fet. Van riure tot explicant-ho. L’empresa va acomiadar una vintena d’empleats després de rebre 120 milions d’euros d’inversió a l’octubre i l’empresa fou valorada en 1.000 Milions d’euros. No n’hi ha va haver prou de “riure’s” dels acomiadaments que un dels seus directius va afirmar: “Crec que una cosa que es valora molt, massa vegades,  és el coneixement. Es com dir, com que ‘aquesta persona porta cinc anys, té tant coneixement que si se’n va, ho perdem’, no?”. “Jo crec que ho tendim a sobrevalorar massa el coneixement. La gent aprèn molt de pressa, molt de pressa. O sigui, una persona que en té les ganes, que té la motivació i que es vol menjar el món, en dues setmanes ha après gran part del que necessita per fer la seva feina”.

El fet que una empresa focalitzada en la selecció de recursos humans, actuí així, és la mostra més clara del que estem vivint respecte al tracte a les persones: menyspreu absolut a les persones i al coneixement.

Podríem dir que aquest ha estat un cas, -desgraciat-, però poc freqüent.

Faré una reflexió més en aquest sentit.

Heu provat d’entrar en una plataforma d’ofertes de feina i mirar la valoració d’un lloc de treball d’un advocat sènior, per exemple? Trobarem sous de 20.000 -25.000 €, molts d’ells encoberts com a treball a temps parcial o treball telemàtic. Una vegada més: menyspreu absolut a les persones i al coneixement.

Els qui fan les ofertes (ho són la majoria) han pensat l’esforç, els diners i els anys de treball invertits per assolir una bona qualificació professional?

i…

Us heu preguntat què cobra un metge que acabat fins i tot l’especialitat i ha aprovat el MIR?
Li heu preguntat quantes hores treballa cada setmana?
Esfereeix saber quantes hores i a quin sou treballen aquests professionals que tenen a les seves mans la vida de les persones? Estades de guàrdies de 24 o 48 hores per treure’s un sou digne per viure.
Realment som conscients del que s’hi juguen amb un mal diagnòstic? Més enllà de la salut o de la vida dels pacients, es posa en joc un possible procés judicial que els pot tancar les portes de per vida, a part dels corresponents càrrecs de consciència, sense tenir-hi cap culpa real per les condicions amb les quals treballen. Menyspreu a les persones i al coneixement.

Afegiré un element més, que molts dels meus amics i exclients m’expliquen:

Els processos de selecció de personal són exigents (el que valoro molt positivament) i ofereixen sous molt més baixos que el 2007.  En molts casos, els responsables del procés de selecció un cop han optat per un  dels candidats entrevistats, ni tan sols comuniquen  als candidats que no han estat seleccionats. No seria el més normal que els qui han seguit un procés de selecció, per respecte, rebessin una comunicació dient que no han estat els seleccionats?
Una vegada més, menyspreu a les persones i al coneixement.

Darrerament diferents persones m’expliquen que,

Passen processos de selecció que acaben sense seleccionar a cap dels candidats del procés. Per què? Doncs perquè finalment l’empresa considera que no tenien clar el perfil que buscaven o ni si tan sols el necessitaven. Realment el temps i l’esforç dels aspirants no té valor? Tornem a trobar-nos amb el menyspreu a les persones i al coneixement.

I per acabar-ho de completar,

Podem explicar que actualment es demanen “projectes treballats” com una de les proves del procés de selecció. Conec candidats que han dedicat setmanes o caps de setmana sencers a preparar el projecte demanat com a prova final. És una manera de seleccionar? O és una manera d’obtenir coneixement de forma gratuïta? Tornem-hi amb el menyspreu a les persones i al coneixement.

Hem arribat a l’etapa de la intel·ligència artificial (IA)

S’ha obert un gran debat sobre com afectarà les empreses i a les plantilles. IA significa que el saber d’un ordinador és superior a les capacitats intel·lectuals i creatives de les persones.  Ja sabem de companyies (en aquest cas americanes) que han acomiadat a tota la plantilla per substituir-los per la IA. De nou, la tecnologia arriba per respondre només a interessos econòmics i una vegada més podem parlar de menyspreu a les persones i al coneixement.

Com serà de veritat el futur de la humanitat?

Com serà el futur de les petites i mitjanes empreses?

i el futur de les empreses?

i el futur de cada persona?

I molts de nosaltres, anònims en mig d’un món tan complex, seguim defensant que l’única manera de funcionar és a través de les accions per valors, en les que les persones es tractin amb respecte, on el coneixement és rellevant i les relacions humanes són i han de ser el més important en la nostra societat.

Qui sap si la IA serà capaç de substituir a les empreses de selecció de personal i ho faran amb més valors que algunes de les actuals.

Qui sap si la IA tractarà amb respecte als candidats?

És clar que hem d’imaginar un món en el qual els treballs podran ser fets o no per persones i en aquest moment no sé quantes ocupacions ens quedaran per exercir.

Si sabem com fer possible viure convivint amb el treball fet per la  IA potser serà un món millor. Potser podrem dedicar el nostre temps a compartir el temps amb persones i relacionar-nos amb qualitat.

Qui ho sap..